Magda Barceló

En els meus rols anteriors en el món empresarial, i com a consultora de diversitat i inclusió, he vist el potencial de les organitzacions a través del desenvolupament de les persones. En els últims quinze anys he acompanyat mitjançant el coaching un gran nombre de persones i moltes més de manera indirecta a través de publicacions i xerrades.

El coaching s’articula en dues dimensions: créixer i despertar. Créixer entès com a autoconeixement i detecció de l’eix d’evolució de la nostra personalitat. Créixer inclou desenvolupar diferents dimensions o intel·ligències, com ara la cognitiva, l’emocional, la relacional… Despertar consisteix en la pràctica de desidentificar-nos del nostre ego –les màscares que creiem que som– i viure des de la presència. En el procés de desenvolupament, és habitual centrar-se només en una d’aquestes dimensions. Moltes persones s’esforcen a fer la feina psicològica o a desenvolupar les seves capacitats, però deixen de banda l’ésser. Altres persones creuen que en tenen prou amb una pràctica espiritual per resoldre els seus problemes. A la meva práctica he constatat resultats extraordinaris al centrar-nos en ambdós: evolucionar la nostra consciència i les nostres capacitats alhora que despertem a l’ésser.

La capacitat d’ajudar les persones a créixer s’ha nodrit del meu propi creixement i de la meva professió. Com a tot ésser humà, m’han passat coses, moltes d’elles complexes: des de patir bullying, viure traumes familiars, experimentar crisis de parella, afrontar canvis professionals, abordar dificultats per ser mare i navegar els reptes de la criança, entre moltes altres. Cadascuna d’elles ha estat la meva mestra. La certificació de coach integral per l’escola New Ventures West, la certificació en Integral Circling pel Centre Integral de Boulder, formacions en Coaching de Desenvolupament amb Rob McNamara i múltiples formacions per a un desenvolupament continuat són a la base de la meva pràctica de coaching.

La capacitat d’ajudar les persones a despertar es remunta a la infantesa. De ben petita recordo sentir l’espai i la consciència que tot ho permeen. Romandre en silenci, descansar en la quietud i sentir el fecund buit era natural per a mi. A principis de la vintena vaig començar a meditar formalment amb els ensenyaments de llibres. Després va seguir la pràctica del ioga i, més tard, la sangha budista de Joel i Michelle Levey a Seattle va ser de gran suport i inspiració. Durant el temps que vaig viure a Boulder, vaig entrar en contacte amb els ensenyaments budistes de Chögyam Trungpa Rinpoche i vaig aprofundir-hi a través de Dharma Ocean. El meu bressol espiritual és la religió catòlica, que abraço i incorporo a la pràctica a través del Camí de Contemplació.

La poesia és una forma d’art amb la capacitat de generar una obertura en la persona. Per a qualsevol tipus de transformació és necessària una obertura, és a dir, que un tros de nosaltres digui: «sí, vull». A través d’aquesta valenta afirmació podem afrontar el rebuig al canvi de les nostres defenses psicològiques. Escriure poemes, recitar-los i compartir-los en els meus programes de coaching, xerrades i publicacions és un mitjà molt efectiu que afavoreix l’obertura a la transformació.